10.9.07

Exclusiva: la banda sonora de l'Onze de Setembre

Ni Maria del Mar Bonet ni hòsties: la banda sonora oficial de la Diada no pot ser altra que aquesta:



El millor homenatge als no-morts per Catalunya: un poble de zombis transviumorts s'alça de la tomba, organitzat i marxós, perfectament coreografiat, i conquereix la ciutat, tot perseguint fins als límits del malson aquells que es creuen normals.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo sóc la femme manquée. M'escarrasso per esdevenir femme, per ratllar el 'manquée' del meu nom, per suprimir aquest apèndix insultant i vexador que toca la nafra de la meva buidor radical. Plath va tenir dos fills, però tanmateix se sabia Dona sense fills molt abans que reeixís a privar-los d'ella, a privar-se ella mateixa d'ells, el dia que va ficar el cap al forn. Però no et pensis pas que t'aclapararé amb un discurs infèrtil sobre la improbable plenitud del meu ventre insacsejat. Ratllar el 'manquée' del meu nom no passa per l'assaig-error de la concepció (no pretenc pas esdevenir Dona amb fills). Per què passa, doncs? Què és allò que em faria femme? És un procés? És una cosa? És un estat? És un esforç? Home invisible que provoques pensament (això és fabricar discurs) a la xarxa eixorca i a qui agraeixo que un dia em diguessis que existies. No et copso, t'escapes com les serps d'aigua, et mous a la pantalla com aquell scary monster que va inaugurar la dècada dels insulsos vuitantes amb un crit multivibrant, i és això el que m'estimula a pensar-me diferent de com sóc. Puc pensar-me romàntica (sóc realista), femme (sóc femme manquée), fèrtil (estic més buida que la mort), talentosa (i ni goso ensenyar els meus papers). Això que llegeixes no és res comparat amb el que podries llegir. No sé si has vist aquelles boles de vidre o de pírex: les capgires i la neu de la base esdevé la neu del sostre, i cau. La dona del temps, poètica perquè es deu a l'audiència, diria que aquesta neu enfarina la superfície de la Terra. La femme manquée se sap voluble i només pot dir que la neu no prendrà mai. Abans que comenci a fer-ho, capgirarà de nou la bola.

Anònim ha dit...

T'he trobat!
Amb la pista de la política pop no era gens difícil.

Xavier Mir

Anònim ha dit...

naucil veliko